CALVARI

CAPELLA DEL CALVARI
	El Calvari d’Alcanar és un recinte quadrangular, situat a la part alta del poble, al final del carrer de Sant Pere, delimitat per un mur perimetral de maçoneria d’uns 2 metres d’alçada, aixecat entorn d’un turonet. Al cim hi ha la capella, a la que s’hi accedeix a través de carrers organitzats en forma de bancals i rampes en ziga-zaga, aprofitant el desnivell. La porta d’accés al recinte, en forma d’arcada i més moderna que la resta del mur, està situada a la part inferior, on acaba el carrer de Sant Pere. Durant l’itinerari hi ha unes capelletes en forma de fornícula apuntada sobre pilars de maçoneria, on es representen les escenes de la Passió contemplades al Via Crucis.
	La capella, de planta quadrada i murs de maçoneria, té, a la façana, una porta amb llinda i brancals de pedra, i una petita fornícula com les del Via Crucis amb un òcul a sobre. La cornisa dibuixa al cim un frontó triangular, malgrat que l’acabament és rectangular. La capella està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. Al coronament superior de la capella hi ha una petita espadanya. Després de la inauguració, Mn. Andreu Queralt va col·locar-hi una campana. Actualment, el Calvari només s’utilitza un cop l’any, durant el temps de Quaresma i la Setmana Santa, quan s’hi va a resar el Via Crucis o “resar les creus” com els fidels diuen popularment.
	Abans de l’actual calvari, s’ha trobat documentada, l’any 1776, una ermita dedicada a Santa Magdalena, situada a la ubicació del calvari primitiu, i se sap que l’any 1794 aquesta ermita ja es trobava en mal estat. L’antic Calvari estava situat a l’extrem superior del raval, al punt conegut com “Les Eres del Calvari”. A mitjan segle XIX, essent rector de la parròquia Mn. Francesc Roqueta, es va projectar la construcció del nou Calvari per iniciativa d’Andreu Sancho, un trinitari exclaustrat, i Miquel Gil, apotecari, que recolliren almoines i organitzaren rifes. Els veïns van ajudar amb prestacions personals. Gràcies a aquests esforços, el Calvari es va poder inaugurar l’any 1855 amb un solemne Via Crucis.