EL TEMPLE | |
---|---|
![]() | L’església de Sant Miquel Arcàngel d’Alcanar, situada al cim d’una àmplia escalinata, és un edifici de dimensions considerables – 44 m de llargada, 19 m d’amplada i 16 m d’alçada -, resultat de dues etapes constructives: la primera (de la qual ens queda la nau i el campanar) entre mitjans del segle XVI i mitjans del segle XVII-; la segona, a la qual correspon la capçalera, dels anys seixanta del segle XIX. Aquesta església en va substituir una altra, documentada des de l’any 1363. No es coneix cap document que ens parli de l’obra renaixentista ni de l’autor. No coneixem, per tant, qui la va construir ni en quin moment exacte es va començar o acabar. El canonge Matamoros situa l’inici de la construcció de l’actual església en època del rector Miquel Reverter, entre 1568 i 1606. A mitjan segle XIX l’arquitecte tortosí Jaume Ortega amplià l’església amb una nova capçalera, seguint el projecte de 1862 de l’arquitecte tarragoní Ignasi Jordà i Amalich. |
ARQUITECTURA DE L’EDIFICI | |
---|---|
![]() | NAU PRINCIPAL El temple és d’una sola nau de quatre trams, reforçats per contraforts. L’espai que queda entre els contraforts és ocupat per capelles laterals. A Catalunya, aquesta estructura té l’origen a l’època gòtica (segles XIV/XV) i perdura fins al segle XVII, arribant fins al barroc (segle XVIII). El tancament exterior, de pedra tallada, és diferent a cada costat. La façana nord és més elevada que les capelles formant una nau lateral que serveix de magatzem. La façana sud mostra l’arquitectura del fons de les capelles i els contraforts. Tot l’aspecte exterior dona una imatge de fortificació (potser hi havia merlets) perquè, en part, devia fer la funció de muralla del poble en aquest sector nord. El paviment de la nau és totalment pla, com a resultat de les reformes del segle XIX, en les quals es va rebaixar el terreny i es va anivellar. És probable que el paviment de l’església primitiva fes pujada, tot seguint el vessant de la muntanya. En aquest paviment s’hi devien trobar, entre d’altres, 6 làpides sepulcrals que ara es troben fragmentades ran de la porta d’entrada. Es poden datar entorn de l’any 1600. |
![]() | VOLTES I COBERTES La nau central està coberta per volta de creueria amb tercelets. Les voltes són de mig punt d’estil gòtic tardà amb elements plenament renaixentistes. Són de pedra ben tallada i escairada als nervis i a les claus de volta. Aquestes claus presenten motius ornamentals de tipus vegetal i floral, destacant una amb l’escut d’Alcanar i dues amb caps d’angelets. Les voltes de creueria amb tercelets són molt freqüents a la resta de la península Ibèrica, però hi ha escassíssims exemples a Catalunya, sent l’església d’Alcanar un exemple important. A l’exterior, a l’extrem contrari del campanar, hi trobem una garita fortificada a la qual s’accedeix des de la teulada. |
![]() | CAMPANAR A la banda esquerra de la façana principal s’alça majestuós el campanar, integrat en la seva part baixa, el qual passa de la base quadrada a l’octògon del cos superior, per mitjà d’un cos més petit de formes polièdriques, fet de maçoneria. El cos superior, cobert amb voltes de creueria, té a cada cara un finestral d’arc de mig punt, i és coronat per pinacles amb boles, anomenades “ninetes”, a cada un dels vuit angles. Antigament van haver-hi quatre campanes i un “cimbalillo”; també un carrau. Actualment queden tres campanes, connectades al rellotge amb un sistema electrònic. Les campanes són: – La Santa Bàrbara, que és la més antiga (1807). – La Sant Miquel, que és la més grossa, de l’any 1868. – La Verge del Remei, més moderna però molt deteriorada. És posterior a la Guerra Civil. |
![]() | PORTADA La portada principal és plenament renaixentista, seguint el model del convent de Sant Domènec de Tortosa o de l’església de Vilafamés (Castelló). Està formada per un arc de mig punt resseguit per puntes de diamant, i flanquejada per una columna a cada banda sobre basaments. Als carcanyols hi ha dos medallons, que representen probablement Sant Pere i Sant Pau. Les columnes, que tenen el terç inferior decorat amb grutescs i els dos terços superiors amb acanaladures, sostenen un entaulament on hi ha un cos format per tres fornícules (ara buides, perquè es van destruir durant la Guerra Civil), coronat per un frontó triangular amb tres petits florons més. Dins del frontó, esculpit, hi ha la imatge del Pare Etern. Per fotos anteriors a 1936, es pot deduir que a la fornícula central hi havia una estàtua de Sant Miquel, patró d’Alcanar. La porta de fusta sembla que pot ser l’original del temple. |
CAPELLES LATERALS | |
---|---|
![]() | PICA BAPTISMAL Passada l’entrada principal, a mà esquerra, trobem la pica baptismal, neoclàssica, de marbre blanc, feta durant l’ampliació del segle XIX. La trobem documentada l’any 1871. Anteriorment, hi ha constància de tres piques més: un vas de terrissa, un vas d’aram estanyat per dins i una pica de pedra. Al costat hi ha una porta que dona accés al campanar. Antigament, abans de l’ampliació, hi havia oberta una capella del Sagrament, on es guardava el Santíssim i que ara està anul·lada. |
![]() | CAPELLA DEL SANT CRIST La capella del segon tram a l’esquerra és la del Sant Crist. Té un arc molt rebaixat, que no sabem si era així originàriament o si fou transformat per instal·lar-hi l’orgue a sobre. No té voltes. És un disseny en fusta de Daniel Chillida Ballester, de Cervera del Maestrat, construït – com tots els actuals – després de la guerra civil de 1936/39. De l’orgue es té la primera notícia documental l’any 1737 (el beneficiat de l’altar de Sant Ramon tenia l’obligació de tocar-lo). S’hi accedia des del passadís que hi ha damunt les capelles laterals, on encara hi ha restes de l’estructura de l’instrument, i un arcosoli apuntat al mur. Aquest orgue va desaparèixer durant la Guerra Civil. L’any 1973 el rector Mn. Joan Ferrer Guarch adquirí un nou orgue electrònic “Dereux” (actualment pendent de reparació), que està instal·lat a la capella del Sagrat Cor. Sabem també que al primer tram de la nau, sobre la porta d’entrada, s’alçava un cor ara desaparegut. Només resten dues columnes toscanes laterals que li feien de suport. S’hi accedia inicialment per una escala lateral al costat dret i posteriorment des del campanar. El cor es va destruir durant la Guerra Civil, ja que es troba documentat els anys 1758, 1830, 1860 i 1922. |
![]() | CAPELLA DE SANT ANTONI La segona capella de l’esquerra és la de Sant Antoni. De fet, n’hi ha dos: Sant Antoni de Pàdua i Sant Antoni Abat; aquest últim és molt celebrat cada 17 de gener, festa en la qual es balla el popular ball de Sant Antoni, de molta tradició i anomenada per tota la comarca. Aquest altar també fou tallat en fusta per Daniel Chillida Ballester després del final de la Guerra Civil. A la imatge es pot veure, per separat, una talla de Sant Isidre, patró de la pagesia i de les festes que a Alcanar se celebren cada 15 de maig. Disposa d’un retaule propi a l’altar major. |
![]() | CAPELLA DE SANT JOSEP La tercera capella de l’esquerra està dedicada a Sant Josep. Aquest altar es va fer cap a l’any 1950, essent el rector de la parròquia mossèn Enrique Farnós. A la dreta d’aquesta capella, sobre la darrera columna de la nau, hi havia un púlpit o trona (sense cap valor arquitectònic) que va ser eliminat durant l’última restauració del temple (1992). |
![]() | CAPELLA DEL CARME Tornant al punt d’entrada i a mà dreta, la primera capella que trobarem és la de la Mare de Déu del Carme, de gran tradició i devoció a Les Cases d’Alcanar, sobretot per part dels mariners i pescadors. L’altar de fusta policromada i daurada és també del cerverí Daniel Chillida Ballester, de l’època de la postguerra civil. Si continuem per la dreta, la següent capella ha estat convertida en porta lateral d’accés, oberta segurament en fer les obres d’ampliació del segle XIX. Si sortim al carrer, i mirem la façana a l’esquerra, ens trobarem amb una altra porta tapiada. Tot fa pensar que aquest era un accés de l’església primitiva, a un nivell del paviment més elevat que l’actual. |
![]() | CAPELLA DE LA PURÍSSIMA La següent capella, última de la nau per la dreta, està dedicada a la Puríssima, o Immaculada Concepció. Aquest altar és de l’any 1943, mentre era rector mossèn José Maria Obieta. Aquesta capella i la de Sant Josep, a l’altre costat, marcarien el límit de l’església antiga. A partir d’aquí es faria l’ampliació del creuer i l’actual presbiteri, durant la reforma del segle XIX. |
CREUER I PRESBITERI | |
---|---|
![]() | LA CAPÇALERA, AMPLIACIÓ DEL SEGLE XIX La capçalera, de grans dimensions, és el resultat de l’ampliació del temple cap al 1870. Es va enderrocar el presbiteri antic, la casa abadia vella i dues cases més. El retaule major, renaixentista, fou retirat i instal·lat a l’església de Sant Joan del Pas (Ulldecona). La capçalera comprèn el transsepte o creuer, amb cúpula al mig i l’absis quadrangular, amb la capella del Santíssim a l’esquerra i la sagristia a la dreta. La cúpula s’alça sobre petxines, en cada una de les quals hi ha pintat el bust dels evangelistes amb el seu símbol: Sant Mateu, Sant Marc, Sant Lluc i Sant Joan. Té forma de cimbori vuitavat i conté quatre finestrals alterns d’arc apuntat amb vitralls senzills de finals del segle XX. Tot segueix un estil neoclàssic. Els arcs i les voltes imiten l’estil de la nau, però són de maó enguixat i no de pedra picada. Sobre els murs finals del creuer hi trobem finestres semicirculars amb elegants vitralls de la Santíssima Trinitat (esquerra) i del Sagrat Cor (dreta), tots dos del segle XX. |
![]() | ALTAR MAJOR El retaule de l’altar major actual està dedicat a Sant Miquel arcàngel, patró d’Alcanar. Es tracta d’una obra d’Àngel Acosta Martín de 1972 i consta de tres sectors verticals: el central recobert de plafons de fusta amb la imatge de Sant Miquel que ja presidia el retaule anterior, el lateral (esquerra) amb pintures que representen escenes de la vida de Sant Joan Baptista i el de la dreta, amb escenes de Sant Isidre. Sobre l’absis hi ha tres llunetes decorades amb pintures, de les quals no se’n sap la data ni l’autor. La lluneta frontal fou pintada després de la Guerra Civil i representa l’escena evangèlica “deixeu que els infants s’acostin a mi”. Les llunetes laterals, més antigues representen la imposició de la casulla a Sant Ildefons (esquerra) i l’aparició de la Mare de Déu de la Llet a Sant Bernat (dreta). La nova pedra de l’altar major és també de l’any 1972. El retaule actual va substituir l’anterior, dels anys 40 del segle XX, d’estil noucentista amb regust barroc. I aquest havia substituït l’anterior, de l’any 1870, que es va destruir durant la Guerra Civil. Se’n conserven imatges. |
![]() | ALTAR DEL VIACRUCIS Al braç esquerre del creuer hi ha l’altar del Via Crucis, fet l’any 1994 segons disseny en pedra de marbre del tortosí Àngel Acosta, autor del quadre central del “Ressuscitat”. En aquest altar s’incorporaren les antigues estacions del viacrucis que hi havia ja a l’església anteriorment. A la base hi ha el sepulcre que surt durant la processó del Divendres Sant, amb les inscripcions laterals: “Es feu obedient fins a acceptar la mort, i una mort de creu”. A la part superior hi ha el text “Seu a la dreta del Pare”, que enllaça amb el finestral superior de la Santíssima Trinitat. Aquesta obra es va fer per encàrrec del rector Mn. Joan Ferrer Guarch, a continuació de l’obra de restauració interior del temple de 1993. |
![]() | ALTAR DEL SAGRAT COR DE JESÚS Al braç dret del creuer hi trobem l’altar dedicat al Sagrat Cor de Jesús, de marcat estil neogòtic. És obra de l’artista Bernabé Farré, de Lleida, de finals dels anys cinquanta del segle XX. El retaule incorpora una rèplica de la Mare de Déu del Remei, patrona d’Alcanar, la imatge original de la qual es troba a la seva ermita del Remei, d’on és baixada cada 5 anys per celebrar les festes Quinquennals, des de l’any 1944. A l’esquerra, sobre la porta de la sagristia, hi trobarem una imatge de Santa Teresa de Jesús. A la dreta, hi trobem l’orgue electrònic adquirit per Mn. Joan Ferrer Guarch l’any 1973, el qual s’utilitza per acompanyar musicalment les celebracions litúrgiques. |
![]() | CAPELLA DEL SANTÍSSIM La capella del costat esquerre del presbiteri és la del Santíssim. Hi trobarem el Sagrari i un altar amb el retaule del Calvari, amb les figures del Crist crucificat, la Mare de Déu dels Dolors i el deixeble Sant Joan. Les pintures són de l’artista canareu Àngel Gimeno Gil, de l’any 1954. El Sagrari és posterior al 1939. La mesa de l’altar correspon a la restauració de finals del segle XX a partir d’un disseny de Ferran Reverter. ![]() |
