«Les 26 persones més riques del món posseeixen tanta riquesa com la meitat de la població mundial». António Guterres, secretari general de les Nacions Unides.
La desigualtat creixent és el repte més gran al qual s’enfronta avui la humanitat. Implica l’exclusió o la discriminació en les oportunitats de vida, és permanent i estructural, i suposa un deteriorament profund en les condicions de vida digna de les persones. A més, atempta contra tots els drets humans que garanteixen una vida veritablement humana, com ara el treball digne, l’alimentació, l’aigua i el sanejament, l’habitatge, la salut, l’educació, la participació o un medi ambient saludable. I afecta, sobretot, els països més empobrits del Sud global.
La desigualtat s’emmarca dins del que el papa Francesc anomena la cultura del descart, en què els exclosos són «sobrants», persones que poden ser descartades, com els pobres, els qui viuen en barris precaris, persones sense llar, drogodependents, refugiats, pobles indígenes, persones ancianes, dones, nens i nenes per néixer, joventut exclosa o explotada, migrants, i fins i tot la creació maltractada.
La cultura del descart sorgeix de l’individualisme, fruit de la globalització de la indiferència; una visió de l’economia que prioritza l’obtenció de beneficis; i un paradigma tecnocràtic que considera que tot el que és possible s’ha de fer.
Davant d’aquestes dades, es fa imprescindible recuperar la “cultura del compartir”. Perquè la prosperitat només és justa quan arriba a tots els éssers humans.
Col·laboreu amb la campanya de Mans Unides amb els vostres donatius durant les misses del cap de setmana del 8 i 9 de febrer.