Verge Remei

 

 

 


Pàgina principal de la Parròquia
1939 | 2019 - LXXX anniversario repromissionis - 16ena. edició
Anar a Facebook -->
Declarada Festa tradicional d'interès nacional (Acord de la Generalitat de Catalunya GOV/255/2010 - DOGC 5766 30.11.2010)
Altres idiomes
Castellano --> English version --> Français -->

L'ERMITA DEL REMEI

 

A 3 quilòmetres d'Alcanar, i a 7 de la N-340, en un petit tossal està enclavada l'Ermita de la Mare de Déu del Remei. Des de la plaça es pot contemplar el mar i els prats plantats de tarongers, conreu dels canareus. Blau i verd, amb tota la gamma de matissos, són els colors d'una immensa catifa estesa als peus de l'Ermita, el tron que la pietat secular dels canareus ha aixecat a la seua Patrona.

Plànol de situació


Mostra un mapa més gran

 

Ermita del Remei des de la Moleta
Panoràmica de l'ermita, des de la Moleta

 

No hi ha documents que precisen la data de construcció de l'Ermita que, amb tota probabilitat, es remunta a finals del segle XVI o principis del XVII, ja que d'aquesta època són totes les ermites dedicades a la Mare de Déu amb el títol o advocació del Remei, molt freqüents al litoral mediterrani i responent a la mateixa motivació.

Era freqüent aleshores la pirateria morisca per les costes de llevant. L'Ordre dels Trinitaris, dedicada a la redempció de captius, va propagar la devoció a la Mare de Déu del Remei, la seua Patrona. Però els trinitaris, dels quals va rebre Alcanar aquesta benaurada devoció, s'establiren a Tortosa l'any 1579.

 

 

Cúpula de l'ermita
Vista exterior de la cúpula policromada

 

El document més antic és el testament de Gabriel Reverter, de l'any 1626, signat pel Notari d'Ulldecona, Francisco Martí, que diu el següent: "item deixe y llegue per la fàbrica e obra de nostra Senyora del remey de la present villa sinch lliures". També Martorell a la "Historia de la antigua Hiberia", publicada el mateix any 1626, menciona l'Ermita del Remei entre d'altres de la comarca.

El creuer, amb la cúpula i l'àbsis, és una ampliació posterior del segle XVIII. D'aquesta època és també l'espadanya i la campana que té gravada una imatge de la Verge amb aquesta llegenda: "Mater Dei Remedii, ora pro nobis. Anno 1726".

 

 

 

Vitrall de la cúpula
Detall del vitrall sobre la porta principal

 

El Santuari és d'estil gòtic i barroc. És el resultat de dues fases de construcció: la part més antiga, la nau, coberta amb voltes de creueria, segueix encara la manera de construir del gòtic. Té porta dovellada, contraforts exteriors i coberta a dues vessants. Aquesta primera capella fou ampliada amb un creuer i una cúpula peraltada sobre tambor d'estil barroc, alhora que hom va afegir-li un petit campanar d'espadanya al cim de la façana amb una campana. L'òcul que hi ha sobre la porta pot ser d'aquesta segona etapa; potser també el vetust escut heràldic de pedra representant tres canyes terrassades.

La cúpula és de teules envernissades de diferents colors. Al bell mig, a l'interior, hi penja un àngel de talla d'estil barroc.

 

Retaule-cambril de la Mare de Déu
L'altar major del santuari, amb la Verge del Remei al seu cambril

 

RETAULES

Tenia la capella, abans de la guerra civil, distints retaules a més del de l'altar major, segons conta el Canonge Matamoros. Varen ser tots destruïts, igual que la imatge de la Mare de Déu. L'actual retaule és una reproducció exacta de l'anterior, com es pot constatar en velles fotografies que es conserven. Modernament ha estat reformat el presbiteri, la base del retaule, les escales del cambril i la messa de l'altar amb pedra i marbres.

Els àngels pintats l'any 1974 a una i altra part del retaule oferint fruits i flors a la Verge, i el plafó del cambril amb els caps d'angelets són obra del pintor-escultor tortosí Àngel Acosta. Els dos retaules del creuer estan dedicats al Crucificat (mà esquerra) i a Sant Josep (mà dreta), treballats amb fusta al taller de Cervera del Maestre per l'artista Xillida, el qual va construir molts altars després de la guerra al bisbat de Tortosa.

PINTURES

Són interessants les pintures al fresc de l'àbsis i la cúpula, obra del pintor tortosí Cerveto, de principis del segle XX. La pintura de l'àbsis representa la coronació de Maria, i la cúpula, dividida en galls, té pintades set dones de l'Antic Testament que són considerades com a figures bíbliques de Maria: Rebeca, Raquel, Rut, Esther, Judit, Jahel i Abigail. Totes elles realitzaren alguna gesta extraordinària a favor del seu poble, Israel. Maria, com a Mare del Crist, ha realitzat la més gran de les gestes a favor de la Humanitat, donant-nos el Salvador del món. A l'estiu de 1989 la Direcció General del Patrimoni Artístic de la Generalitat de Catalunya va procedir a la restauració de les pintures, molt deteriorades a causa del fum de les espelmes i de l'humitat.

 

 

Pintures de la cúpula
Pintures al fresc de la cúpula

 

LA SAGRADA IMATGE

La imatge de la Mare de Déu del Remei que es venera actualment és de l'any 1939, de talla policromada, reproducció de l'anterior, i també coberta amb el típic vestit acampanat de tela. Es va escolpir als tallers d'Onda (Castelló) per l'escultor Joan Bautista Folia, natural de Sant Jordi. Medeix 80 cm, i amb el tron i la corona, 140 cm. És bonica, moreneta i, amb el seu somriure, invita a la pregària espontània i confiada. A la mà esquerra té al Nen Jesús, i a la dreta, un ramet de flors.

Va ser rebuda a la plaça Major el 7 d'octubre de 1939 amb gran solemnitat, i el poble d'Alcanar, reunit en massa, va fer la promesa de celebrar les Festes Quinquennals.

 

Talla de la Mare de Déu de 1939
La talla policromada de la Mare de Déu del Remei, sense el vestit

Tornar a dalt ^^^  

www.quinquennals.cat -----------------------------------------© Parròquia d'Alcanar - Junta d'Administració del Remei